Són dos conceptes objecte de discussions jurídiques, si bé anteriorment els treballadors iniciaven i finalitzaven la seva vida laboral al voltant d’una mateixa professió, inclús en una mateixa empresa realitzant les mateixes funcions, en l’actualitat és totalment diferent. Només cal mirar al teu voltant i preguntar a familiars, amics o coneguts, segur que coneixes a alguna persona formada per a una professió/sector en concret que a causa de la falta d’oportunitats en el present mercat laboral s’ha vist obligat a prestar serveis per a una altra professió/sector diferent per al qual s’havia format.
La Seguretat Social qualifica la incapacitat permanent en grau de total per a la professió habitual com aquella que inhabilita al treballador per a la realització de totes o les fonamentals tasques de la seva professió, podent-se dedicar a una altra activitat diferent, sempre que sigui compatible amb les seves limitacions.
En l’actualitat, s’entén com a professió habitual l’última previ reconeixement de la incapacitat permanent en grau de total, de manera que, una persona que hagi dedicat la major part de la seva vida laboral al sector de la restauració, però que previ reconeixement de la incapacitat permanent en grau de total la seva professió fos la de tornador-fresador, es trobarà limitat per a realitzar la professió que la Seguretat Social entén com a habitual de tornador-fresador, sent compatible probablement amb la de la restauració, podent per lo tant, compatibilitzar la pensió per incapacitat permanent en grau de total i el salari corresponent al seu lloc de treball.
No cal anar gaire lluny en el temps per preveure problemes entorna al concepte de la professió habitual.
